Ai que caic!

Pedraforca

2009-11-14T19:41:00.015+01:00

Portant uns quants caps de setmana de curs en curs d'escalada, tocava canviar una mica i vam decidir fer un cim per a la vora. Per aquí no se si hi ha gaire per escollir, així doncs, algun que tingui un refugi a la vora (per estalviar calerons). Decidim fer el Pedrafoca de 2.497 m, comparat amb els que ja hem fet no es res.

Pedraforca

Pugem divendres a la tarda al refugi de Lluís Estasen que està al Parc Natural de Cadí-Moxernó, tot seguint la carretera direcció a Saldes i d'allà al mirador de Gresolet. Amb el cotxe seguim per la pista fins casi be l'entrada del camí que porta cap el refugi, uns 20 m com a molt.

Al arribar ens trobem amb el guarda, Pedrito i ningú més. El guarda molt simpàtic i xarrador, ens va estar explicant coses, bueno li explicava en Víctor, ja que jo estava fent el sopar, espaguetis a la bolonyesa de sobre XD. Més tard va arribar la amiga del guarda que te un husky molt maco :). I tot seguir uns altres nois. Després de recollir lo del sopar i estar una estona davant de la llar de foc, decidim anar a dormir per l'endemà fer cim.

Ens desperta el despertador a les 6:30 però encara no hi ha llum solar, així que fem una mica més el mandrós dins del sacs de dormir. Sobre les 7 baixem i esmorzem una mica i preparem les motxilles que durem amb la roba de abrig, els frontals, menjar i aigua i alguna coseta més. Sortim del refugi i ale a seguir les senyals grogues i blanques (PRC-123). Al començament va per el mig del bosc, que es molt monòtom, jo per suposar em començo a treure'm roba fins quedar-me amb màniga curta. Tot i que fa sol, fa una fresqueta que a la que un es para per veure aigua o contemplar el paisatge s'agafa fred. Una mica més amunt comencem a trobar algú de neu, però no gaire, ja podem dir que ja hem tocat la neu de la temporada xD.

Pel mig del bosc

Hi ha bastant de bosc però després ja venen les grimpades, un torç molt divertit, que en Víctor su passa super bé. En un moment em quedo mig encastada en la pared perquè no se on posar els peus, s'ha de dir que aquell trocet em va costa força amb les botes de muntanya, si hagués tingut els peus de gat amb un pim-pam hagués estat superat xD.

Ja arribat a dalt trobem un tros on passa una corren d'aire que es com si algú s'hagués deixat les finestres obertes, ens posem una mica a resguard i ens tapem més per no refredar-nos amb tant d'aire. Seguim grimpant i grimpant fins arribar al cim o bueno això es el que pensem xD ja que els que arribaven darrera nostre també deien que era al cim però nosaltres, no estàvem del tot convençuts sobretot en Víctor, perquè des de on estàvem es veia Pollegó Inferior i la enforcadura i el Pollegó Superior, però no estem del tot segurs, perquè mirant per internet molta gent també diu que a on vam arribar era el Pollegó Superior però d'altres no. Així que haurem de tornar a anar i fer-lo de nou :). Peró les marques grogues et conduïen a on vam arribar. En el "cim" fem un mos de entrapa de fuet i a baixar cap avall.

Abrigada

Recta final

Grimpant

"Cim"

Enforcadura i ale a baixar!!!! però per desgracia no hi ha gaire tartera fins casi el final. Així que anem baixant com podem. Mentre baixàvem vam veure un parell d'Isards que baixaven el doble de ràpid que nosaltres. Arribem a baix de tot i agafem un camí que al cap d'uns 15 min arribem un altre cop al refugi. Mirem l'hora i eren les 2 del mig dia i decidim anar a dinar algú i tornar cap a casa.

Baixant per la tartera

UE! UE! Aneto!

2009-08-16T23:00:00.010+02:00

Ja tenim l'Aneto a la butxaca. El finde del 15-16 d'agost vam fer l'Aneto, d'aquí a l'Himalaya!

Dia 1: El dissabte ens llevem sense cap presa, tenim tot el dia per pujar a la Renclusa, passem el matí a Benasque, quan ja estem avorrits i no sabem que fer decidim dinar alguna cosa i pugem cap a Llanos. Són les 15.30h, ens dirigim paset a paset cap a la Besurta. Són les 16.30h, ens posem en marxa cap a la Renclusa, a la que portem 10min comença una tempesta típica d'estiu, tornem corrents cap a la Besurta i ens esperem a la parada del bus, a la que veiem que afluixa, fem un sprint i en 25min ens plantem a la Renclusa, i en 15min ja tenim la tenda plantada, després de tantes preses ja no va ploure més. Ara toca descansar, demà ens espera un dia molt llarg

Refugi la Renclusa

Dia 2: Son les 5.30, ens hem adormit, no hem sentit el despertador, corrents guardem la tenda i la deixem, junt amb tot el que no necessitem, a les taquilles del refugi. Són les 6 del matí, sense tenir-ho massa clar comencem a caminar seguin les llums del frontal dels que han començat abans. Entre les 8.30 - 9 arribem al Portillón superior, es el primer cop que veiem el cim, uns veterans que arriben al cim es miren amb sorpresa la glacera, preguntant-se que ha passat amb la glacera. Després de 2 hores de tartera, arribem a la glacera, fem una pausa per veure aigua i agafar forces, el sol pica amb molta força. Ens posem les piles i en 3/4 sortim de la glacera, una estona més i ens plantem al pont de Mahoma, impressiona molt però el passo sense problemes (la Gemma ho intenta, però impressiona massa), faig les 4 fotos al cim, i torno amb la Gemma, fem un mos i ens tornem. En total 6 hores i mitja de pujada.

Víctor pujant per un tros de neu

Portillón Superior

"Glaciar"

En el glaciar

Cim Aneto

Víctor en el cim

Gemma casi al cim

Ara toca el descens, ens afanyem per que cada cop el cel està més fosc, baixant per la glassera ens confonem, seguin unes traces que no eren, quan per fi arribem al Portillon Superior, comença a caure aigua molt fineta, fins que 20 min desprès, un cop passat el Portillón comença a caure pedra, ens refugiem sota unes pedres, ens trobem que tenim una tempesta al davant i una al enredere, quasi corrents en menys de 4hores ens plantem a la Renclusa. El temps s'ha comportat, ja que un cop a la Renculsa comença a ploure amb gran intensitat, aprofitem per recollir els trastos que havíem deixat al refugi i comentem la jornada amb una parella que també ha fet l'ascensió. En el moment que afluixa fem l'últim sprint, i arribem a la Besurta, ara només ens queda esperar el bus que ens portarà al cotxe.

Monte Perdido

2009-08-10T15:18:00.011+02:00

El Monte Perdido, el 3r cim més alt de la península amb 3334m, ja es nostre!

Dia 1: Ordesa - Cola de Caballo - Goriz

Sortim del càmping a les 10h, no tenim cap presa tenim tot el dia pel davant, a les 10.30, ja estem a l'autobús que ens puja al Parc, durant l'agost l'accés a vehicles privats està restringit, son les 11h, ens posem cremita i apa! Cap amunt!

Pel camí em (Gemma) comencem a fer mal les botes de muntanya, fem una parada per posar-les millor i de pas també posar tirites. Uffffff com cansa anar carregada amb la motxilla!!! tot i que no portes ni la meitat de pes que tot ho carregava en Víctor!!! (està fortíssim).

Començant la caminata cap el refugi

En 2 hores i mitja ens plantem a la Cola de Caballo, plegada de gent, com que està tan ven estructurat qualsevol pot arribar fins la cascada de Cola de Caballo, fins hi tot han fet un camí asfaltat, no m'estranya veure a dones amb sabates de tacó. Busquem una zona algu tranquil·la per fer una pausa i pis, per agafar forces per continuar, ja no queda gaire. A partir d'aquí tot es tranquil·litza, decidim pujar a Goriz per las clavijas, pensava que seria més complicat del que pensava.

Clavijas

Continuant pujant

Les vistes que es veuen des de dalt son una passada, pots veure el Circo de Soaso i es preciós, es respira un aire tan fresc en la muntanya. Per fi es veu ja el Refugi i somi!!! que ja hi som. Al arribar-hi per sorpresa veiem unes 20 tendes motades per el costat del refugi!! quanta gent que hi ha, es clar que fer el Monte Perdido es algu bastant senzill dintre dels pics de 3000m. Ale a muntar la tenda, sopar i dormir per recuperar forces per demà pujar a la muntanya, i sobre tot posar el despertador per si de cas.

Circo de Soaso

Tenda muntada en el refugi

Refugi Goriz

Dia 2: Goriz - Monte Perdido - Goriz - Ordesa

A les 6 del matí sona el despertador i toca llevar-nos, ens vestim i en Víctor em fa uns apanys als peus perquè no em facin tan de mal. Recollim la tenda, sort que la podem deixar en el refugi i no la hem de carregar. Només agafem una motxilla (que la carrega en Víctor) i portem lo indispensable, o al menys això pensem xD. Comencem a caminar amb direcció al pic, per el camí anem trobant a gent, clar tantes tendes per allà doncs normal anar acompanyat pel camí.

Tenim sort que el sol encara no toca per la zona i no ens acalorem. Més en davant fem una parada per fer una foto amb la càmera del Víctor i al continuar caminant cau la tapa de la càmera i ale adéu!!! cau entre mig de tot de perdre suelta i no la trobem, bueno la deixem allà perquè a saber a on ha arribat.

Cap el cim

Ja casi estem al tram final ja es veu el tros que queda i es veu una mica de neu-gel. Ens trobem a gent que ja baixa i ens dona ànims per arribar a dalt i clar arribem desprès de pujar per terra solta. Més o menys sobre les 9:15 ja estem al cim, el primer que fem a dalt de tot es seure al terra o en alguna roca, agafar aire i contemplar les meravelloses vistes que hi ha. Fem un mos de xocolata i alguna coseta més i fem les típiques fotos. No sortim gaire afavorits però es una de les poques fotos que sortim junts XD.

A 3334 m

Estem una estoneta més per allà dalt, i ale cap abaix que encara queda força tros fins abaix de tot. En la baixada ja comencem a notar dolors per tot arreu, clar com que ja hem fet cim, ja no estem tan motivats. A la baixada hi ha un moment que ens mig perdem, esta clar busques una fita i ten trobes una pila i no saps quina seguir, i es clar no triem la bona xD. Però bueno, tots els camins porten a Roma. Gràcies a que estem perduts ens trobem cara a cara amb una senyora marmota, jo em quedo immòbil mentre que en Víctor s'aproxima i li fa unes quantes fotos amb la super càmera. Al cap de una bona estona retrobem el camí i ja es fa mes amè la baixada, comencem a veure el refugi de lluny però sembla que estigui tota la estona igual de lluny. Els peus ens comencen a fer mal i a cargar-se els genolls.

De baixada

Marmota

Arribem al refugi i en seiem al primer tors de gespa que trobem, jo vaig a buscar les coses guardades mentre en Víctor prepara el dinar (pa i fuet) mengem, preparem les dues motxilles i ale a seguir baixant que encara ens queda un bon tros.

Tot deixant el refugi al darrera al cap de no gaire començo a anar lenta, les botes em feien un mal insuportable!!!! Llavors en Víctor em fa un canvi de botes ell es pose les botes de muntanya i em deixa las bambes, sort de les bambes si no no se si hagués pogut arribar. Anem baixant ara no baixem per les clavijas si no que agafem el camí, es molt mes llarg però més suau. Arribem a la Cola de Caballo i a partir d'aquí el camí es fa molt més pesat, ja estem cansats, i amb la pila de "domingueros" que hi ha et satures. Caminar i caminar només fa falta caminar, fins que al final arribem a on esta el bus.

Puerto de Bujaruelo

2009-08-08T18:00:00.013+02:00

El Puerto de Bujaruelo es un port situat al Parc Natural d'Ordesa i Monte Perdido, aquesta sortida te com a objectiu, escalfar per pujar al Monte Perdido al dia següent.

Des de Torla agafem la carretera que puja a Ordesa, en el moment que trobem la balla, prohibida la circulació amb cotxe als mesos d'estiu, rotonda, que porta a Ordesa. Agafem l'altre direcció, una pista mig asfaltada molt bona que ens porta al pàrquing d'una zona d'acampada controlada. Aquí deixem el cotxe i busquem un roc on cap a la dreta aniríem cap a el Llac de Panticosa i cap a l'esquerra el Puerto de Bujaruelo.

Senyal a la roca

Senyalització

Es tracta d'una sortida molt maca (tret de les línies d'alta tensió que passen pel mig de la vall), i molt tranquil·la, ja que estem parlant del Parc Natural d'Ordesa en ple Agost!

Al principi de la camindada, es va per mig d'un bosc que es va ven fresquet, i tot es pujada. Anem parant per fer unes quantes fotos (excusa per mi per poder descansa) perquè uffff no vegis el desnivell que hi ha, i això que jo (Gemma) vaig triar aquesta ruta per calentar, però no s'havia que fos per maxacar-nos xD.

Peró bueno xino-xano anem pujant cap a dalt. En un moment ens trobem ja a una esplanada que sort que feia núvol perquè si no ens haguéssim axixarrat. Es on estan les línies d'alta tensió. Es passa ràpid aquest tros i ja esta, tornes a estar a plena natura :). Una mica més endalt vellem a un parell de marmotes jugant entre elles, que maques!!!!!.

Víctor posant

Ja no queda gaire per arribar a dalt de tot un últim esforç més i llestos!!!! per fi arribem a dalt de tot, corra un aire fred!!!! fem un cop d'ull per la zona i veiem que el camí que ve de França es una pista asfaltada!!! i veiem a uns quants francesos que arriben per allà caminant.

Senyal al port

Despres d'haver menjat algu

Trobem una bona zona per seure i fer un mos i trèiem el pa, el fuet i el xoriço, mmmmm que be que entre tot això després de fer un esforç :).

Tot seguit decidim fer una mica més de caminada i ens dirigim cap a un refugi però al cap de uns 15 min decidim tornar cap enrera perquè estava baixant una boira que no si veia res de res.

Que ràpida que es fa la baixada i que lenta la pujada xD. No vam tadar gaire en arribar al cotxe.

Curs orientació Sant Pol (a Tordera)

2009-07-11T23:00:00.006+02:00

La nostra segona cursa d'orientació, i a sobre nocturna! Es tracta de la IV Prova de Tordera, organitzada per GRIONS ORIENTACIÓ. Quina millor manera de començar una jornada d'orientació? Perdent-se, si senyor, no vam ser capaços d'arribar a Tordera sense perdre'ns. Tot va ser perquè se'm va capficar que la cursa era a Sant Pol, en realitat no, era a Tordera. Desprès d'unes voltes en cotxe per la zona arribem a Tordera, ens apuntem i comprem el tiquet per la botifarra.

La cursa comença molt be, es un circuit semi-urbà, encara hi ha una mica de llum i no tenim cap problema, la Gemma es una crak llegint mapes i anem a saco! Les 12 - 13 primeres fites les trobem sense problemes, en el temps previst tot va rodat, fins.... entrem a un bosc profund, en una nit negre i amb un frontal xungu, i l'altre amb poca pila! El resultat, 2 hores perduts pel bosc buscant 4 fites, al final vam trobar les fites, SI! ja les havien recollit i les tenien al punt final! UE! Resultat DESQUALIFICATS!

mapa de Tordera

Tintin, sense Milú

2009-05-30T23:00:00.000+02:00

Aprofitant un stage familiar per la zona, agafem els trastos i ens dirigim als Ports de Beseit, dubtem entre la via 'Caspa i Caries' i 'Tintin', per tema temps escollima la via 'Tintin', 125m IV+, sense gaire dificultat

Un cop a peu de via, ens equipem i mon pare escull fer el primer llarg. Desprès de 30m i 2 parabolts decideix que avuí no fara més llargs de primer :), i em toca a mi tirar de primer la resta de la via

Magdalena Inferior

2009-03-14T15:00:00.000+01:00

Dissabte pel matí, agafem el cotxe i cap a Montserrat, sempre que no sabem on anar a escalar anem a parar allà. Ens decidim anar a la Magdalena Inferior, a fer alguna via facileta. Com sempre, deixem el cotxe al parking i pujem caminant.

A l'arribar ens trobem un grup de joves escaladors de 60, tant de bo arribem tots així, que ens recomanen que fem la via Amnistia, la 6 del croquis, 2 llargs molt senzillets, potser massa. (L1. IV+, L2. IV+)

Assegurant el primer llarg

Arribant a la R1, em trobo amb la resta.

Hem fet cim!

Vistes de gorros des del cim

Ressenyes Magdalena Inferior per Onaclimb

Curs iniciació a l'alpinisme

2009-03-01T08:00:00.006+01:00

Buscant i buscant cursos, vaig donar amb en Miquel, un guia de muntanya que organitza cursos, em vaig posar en contacte va preparar un curset accelerat d'alpinisme, el problema, faltava un company, la solució, el Dani (després de proposar-li va trigar una mil·lèsima de segon en dir que si). Aquest intensiu el vam dividir en tres dies.

Dia 1 (dissabte 21/02):
Vam anar a Andorra, a les pistes d'esquí d'Ordino, molt bon dia tot i que feia molt de fred. Avui toca neu!

Progressió en neu
Reunions en neu (deadmen, piolet, i forat a terra per plantar el cul)
Autodetenció amb piolet
Progressió amb grampons (només teòric ja que no havia gel)
Nivologia, com detectar les zones de perill d'allaus
Encordament a glacera (això no estava al programa, però com anàvem be de temps, ho vam assajar)

Dia 2 (diumenge 22/02):
El dia comença una mica núvol, el primer de tot esmorzar, carregar piles i cap a Coll de Nargó, on tenim una petita zona d'escalada molt canyera! Toca taller de roca!

Col·locació de tascons, friends i artilugis diversos...
Muntar reunions precàries
I practicar i practicar (sembla fàcil però encertar la mida del tasco o del friend per una fisureta mentre estas allà penjat, te el seu que ....)

Dia 3 (dissabte 28/2):
Cap de setmana al Pedraforca, vam arribar divendres a la nit, amunt cap al Estasen, una nit màgica, nit serena i estrellada al peu del Pedraforca el refugi per nosaltres sols. Al llevar-nos dissabte quedem amb en Miquel al mirador. Ultim dia GEL! Escalada de cascades!

Tècniques de progresió / escalada en gel, cop de piolet i de grampons.
Interpretació de la situació del gel
Col·locació de cargols (es sorprenent lo fàcil que es!)
Reunions en gel.
Rapel en gel, 'avalacov'. (Això si que 'ginya', es tracte de fer un forat al gel pel que passes un cordino del qual et despenges ... )

El pitjor del gel, es haver de fer tot amb uns guants 'gegants', i el piolet a les mans... molt feixuc!

Placa del Gandhi - Collbató

2008-11-30T17:22:00.015+01:00

Amb amigues del curs d'escalada que vaig fer, vam decidir anar a escalar a Collbató per posar en pràctica tot el que havíem aprés durant els 2 caps de setmana. Havíem quedat en el bar de la plaça, un cop tots reunits comencem el ascens cap el Jardinet.

Un cop arribat a dalt en el Jardinet veiem que ja hi ha gent així que anem al costat a la Placa de Gandhi, mirem les ressenyes i ens decidim que fem cadascú (jo la Del Tipi), començo a pujar de primera una via, tot be fins arribar a la 3 xapa em col·loco be per posar la cinta i plaf!!!!!!!! se'm desenganxa la perdre de la mà, vaja saque que vaig fer, el primer que faig per colmo caic malament i em faig mal el turmell. Baixo pensant que al cap d'una estona sem passaria, pensava que me'l havia torsat però el dolo no disminuïa però em vaig seure mentre els dames escalaven una mica.

La Batalla de Fetterman feta per el Víctor

Jo a casa i la cama xunga

Ressenya Placa de Gandhi

Al cap d'unes hores decideixo dir-li al Víctor de marxar i anar al hospital a que em miressin que tinc, em mig porta a collibe fins el cotxe. Allà truco a la feec per que em diguessin a quin hospital puc anar i m'envien a la Teknon. Allà em toca esperar i esperar fins que m'agafen un cop a dins em miren i m'envenan la cama dient que tinc un esguins i fracturat el os!!!!! i ale a reposar uns quants mesos.

Ferrada - Les baumes corcades

2008-10-26T05:32:00.003+01:00

Amb uns companys de escalada, vam decidir anar a fer la via ferrada - Les baumes corcades, algo diferent de lo normal. Un cop reunits tots vam començar a caminar fins el començament on per sorpresa vam veure que hi havia molta gent que també la anaven a fer (semblava les rambles).

Però tot seguit ja vam començar després de que tot els altres passessin, vam començar a pujar i pujar i pujar el principi es bastant facilet. Un cop arribat al pont d'uns 70m. hi havia un grup que van començar intentar a passar el pont però el grup va formar una caravana de persones fins que al final van decidir muntar un mini rapel per anar cap al camí de abaix i no anar per el pont.

Allà al fons estic penjada!

Després del pont i fer una mica més tocava la part més xunga que hi ha, el extra plomat, allà vaig treure les poques forces que em quedaven per pujar aquell tros i ja començava a estar afamada XD.

Uns quants de la colla com fuets assecantse al sol

Finalment superat aquell tros tocava fer una paradeta per menjar els entrepans i agafar més força per continuar el tram final i arribar a dalt de tot. El primer que veiem per fer es l'escala penjant però bueno res de l'altre mon habent superat ja el extra plomat. Tot seguit venen unes cuantes panxetes però molt ben equipades, amb moltes escales, que no es fan gens complicades.

Per últim arribem a dalt de tot i ens fem la foto i per sorpresa ens trobem al domingueros allà al costat que han pujat amb el cotxe, vaja tela.

Donostia, Zarautz, Hernani (Santa Bárbara)

2008-08-17T10:45:00.007+02:00

Aquest estiu el Víctor i jo vam decidir anar a fer surf a Zarautz, provar coses noves (apunt Víctor: Patxi, Muti, Gallo, i tota la gent de Zarautz (Jony) els putus amos, ESKERRIK ASKO!), i de passada com que anàvem amb tenda i alquilaríem un cotxe, aprofitaríem per portar el material d'escalada per fer alguna via per allà, si acompanya el temps.

En Víctor super carregat

Jo menys carregada

Els primers dies estaven programats per fer un camp de surf, ens ho vam passar super be, i per colmo em va picar 2 cops el peix aranya devant del restaurant del Carlos Arguiñano, cosa que els monitors portaven anys allà i els havia picat 1 cop o cap i jo amb 4 dies 2, vaig fer el record XD.

Al acabar el camp de surf, vam agafar el cotxe i a visitar Donosita. Tot preciós!!!!! Un dia decidim anar a escalar a ............però el temps no va acompanyar i va començar a ploure així que decidim marxar pero al cap d'unes hores quan ja estavem direcció a Santa Bárbara (Hernani) a provar sort i va sortir el sol!!!! va se molt complicat trobar la zona d'escalada sort d'una dona que ens hi va portar fins a peu de via :)

Ressenyes de Santa Bárbara i vies fetes

Les vies les va fer de primer el Víctor que està més fort que jo :) va se compicadet fer-les pq estava la roca molt gastada i relliscaven els peus de gat una barbaritat!!!!!!!! però ho vam aconseguir.

Jo descansant a peu de via

La 'maleïda' miranda de Santa Magdalena

2008-07-26T19:00:00.008+02:00

Un dia com un altre, decidim anar a fer via llarga i com no, a Montserrat, és el que ens escau més aprop. Ens decidim per anar a Gorros, a la clàssica Miranda de Santa Magdalena, com encara som novell en el tema de via llarga i progressió amb corda doble escollim una via facilita, si no recordo malament la 'Master and Comander' (IV+, 2 llargs).

Quines vistes!

El primer llarg el va fer mon pare sense cap problema, un cop muntada la reunió vam pujar la Gemma i jo cap amunt. El segon llarg era per mi. Vaig començar a pujar i pujar mes o menys seguia les xapes fins que sento 'NO QUEDA CORDA', només quedaven uns metres de corda, m'havia passat la reunió , per sort meva algú havia posat un parabolt des de el qual vaig muntar un rapel. El problema, la corda no arribava fins la reunió on estava mon pare i la Gemma, la solució, buscar la reunió. Un cop la vaig trobar, ja fins als nassos, vam baixar i cap a Collbató a dinar.

La Miranda de Santa Magdalena

Estem allà penjats!

Ressenyes de la Miranda